Peix és un solo de petit format basat en el circ i el pallasso. Una reflexió, des de la poètica de l’absurd, sobre la mallorquinitat, sobre l’impacte del turisme, sobre la lluita de poders, la buidor, el silenci i la solitud davant la immensitat, sobre la ridiculesa de ser grans i l’enyorança de ser petits. Un viatge metafòric cap a les profunditats humanes per buscar allò que ens fa continuar nedant, buscant, remant tot i la magnitud i la força imprevisible i sempre sorprenent de les onades.

“Això era i no era un peix que reflexionava dubtós cap a les profunditats infinites, tot sol, sense cap peix gros que el vigili, ni cap peix manta que l’abrigui, sense peixos espasa, peixos pallasso o congres peluts. Lliurat de tot, i tanmateix no s’ho pot treure del cap. Peix-Era.”

FITXA ARTÍSTICA

Idea, creació i interpretació: Tomeu Amer

Mirada externa: Ada Vilaró

Acompanyament artístic: Griselda Juncà

Composició musical i assessorament sonor: Sasha Agranov

Disseny i construcció escenografia: Tomeu Amer

Tècnic: Bernat Torres

Il.lustracions: David Permanyer

Producció: Griselda Juncà i La Persiana

Constructor pista: Ulrich Weigel

Vestuari: Hotel iocandi i Margarita

Distribució: Alina Ventura – La Maleta dels espectacles

Coproducció: Fira Tàrrega 2019 – Suport a la creació

Suport a la creació: Testimoni escènic Cal Gras, Ca l’Estruch i Ajuntament de Castellterçol, Escena Poblenou i Trapezi

Amb el suport de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural (OSIC). Generalitat de Catalunya.

HAN DIT

“L’acròbata especialista de fer equilibris amb l’escala ha bastit un personatge vulnerable pero d’una sola peça, integre. Perquè el treball actoral és honest i s’ha cuinat a foc molt lent, un luxe que permet disfrutar delprivilegi d’un espectacle carregat de capes i que transita des de l’emoció més profunda a la incertesa o el despropòsit mes còmic.”

Jordi Bordes – Recomana 

 

“Peix és un espectacle rodó. Aconsegueix fer-nos reflexionar sobre un turisme que arrasa la terra per on passa (“Fiesta! Mediterráneo!”) i d’un mar que està al límit de les seves possibilitats. Sense sermonejar, sense trampes i, el més important de tot, sense paraules”

Oriol Puig-Taulé – Núvol