
Peix és un solo de petit format basat en el circ i el pallasso. Una reflexió, des de la poètica de l’absurd, sobre la mallorquinitat, sobre l’impacte del turisme, sobre la lluita de poders, la buidor, el silenci i la solitud davant la immensitat, sobre la ridiculesa de ser grans i l’enyorança de ser petits. Un viatge metafòric cap a les profunditats humanes per buscar allò que ens fa continuar nedant, buscant, remant tot i la magnitud i la força imprevisible i sempre sorprenent de les onades.
“Això era i no era un peix que reflexionava dubtós cap a les profunditats infinites, tot sol, sense cap peix gros que el vigili, ni cap peix manta que l’abrigui, sense peixos espasa, peixos pallasso o congres peluts. Lliurat de tot, i tanmateix no s’ho pot treure del cap. Peix-Era.”
FITXA ARTÍSTICA
Idea, creació i interpretació: Tomeu Amer
Mirada externa: Ada Vilaró
Acompanyament artístic: Griselda Juncà
Composició musical i assessorament sonor: Sasha Agranov
Disseny i construcció escenografia: Tomeu Amer
Tècnic: Bernat Torres
Il.lustracions: David Permanyer
Producció: Griselda Juncà i La Persiana
Constructor pista: Ulrich Weigel
Vestuari: Hotel iocandi i Margarita
Distribució: Alina Ventura – La Maleta dels espectacles
Coproducció: Fira Tàrrega 2019 – Suport a la creació
Suport a la creació: Testimoni escènic Cal Gras, Ca l’Estruch i Ajuntament de Castellterçol, Escena Poblenou i Trapezi
Amb el suport de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural (OSIC). Generalitat de Catalunya.
HAN DIT
“L’acròbata especialista de fer equilibris amb l’escala ha bastit un personatge vulnerable pero d’una sola peça, integre. Perquè el treball actoral és honest i s’ha cuinat a foc molt lent, un luxe que permet disfrutar delprivilegi d’un espectacle carregat de capes i que transita des de l’emoció més profunda a la incertesa o el despropòsit mes còmic.”
“Peix és un espectacle rodó. Aconsegueix fer-nos reflexionar sobre un turisme que arrasa la terra per on passa (“Fiesta! Mediterráneo!”) i d’un mar que està al límit de les seves possibilitats. Sense sermonejar, sense trampes i, el més important de tot, sense paraules”