Peix és un solo de petit format basat en el circ i el pallasso. Una reflexió, des de la poètica de l’absurd, sobre la mallorquinitat, sobre l’impacte del turisme, sobre la lluita de poders, la buidor, el silenci i la solitud davant la immensitat, sobre la ridiculesa de ser grans i l’enyorança de ser petits. Un viatge metafòric cap a les profunditats humanes per buscar allò que ens fa continuar nedant, buscant, remant tot i la magnitud i la força imprevisible i sempre sorprenent de les onades.

“Això era i no era un peix que reflexionava dubtós cap a les profunditats infinites, tot sol, sense cap peix gros que el vigili, ni cap peix manta que l’abrigui, sense peixos espasa, peixos pallasso o congres peluts. Lliurat de tot, i tanmateix no s’ho pot treure del cap. Peix-Era.”